Fitxa informativa d'orientació de l'Exèrcit núm. 64: Feixisme!
A partir del 1943, el Departament de Guerra va publicar una sèrie de fullets per al personal de l'exèrcit dels Estats Units al teatre europeu de la Segona Guerra Mundial. Amb el títol *Exercice Talks* (Converses de l'Exèrcit), la sèrie va ser dissenyada "per ajudar [el personal] a convertir-se en homes i dones més ben informats i, per tant, en millors soldats".
El 24 de març de 1945, el tema de la setmana va ser «FEIXISME!»
«Esteu lluny de casa, separats de les vostres famílies, ja no teniu una feina civil ni a l'escola i molts de vosaltres esteu arriscant les vostres vides», explicava el pamflet, «a causa d'una cosa anomenada feixisme». Però, preguntava la publicació, què és el feixisme? «El feixisme no és la cosa més fàcil d'identificar i analitzar», deia, «ni tampoc, un cop al poder, és fàcil de destruir. És important per al nostre futur i el del món que el màxim nombre possible de nosaltres entenem les causes i les pràctiques del feixisme, per tal de combatre'l».
El document del govern dels Estats Units explicava que el feixisme «és un govern per part d'uns pocs i per a uns pocs. L'objectiu és la presa i el control de la vida econòmica, política, social i cultural de l'estat». «El poble dirigeix governs democràtics, però els governs feixistes dirigeixen el poble».
«Els principis bàsics de la democràcia s'interposen en el camí dels seus desitjos; per tant, la democràcia ha de desaparèixer! Qualsevol que no sigui membre de la seva banda interna ha de fer el que li diguin. No permeten cap llibertat civil, ni igualtat davant la llei». «El feixisme tracta les dones com a meres criadores. "Nens, cuina i església" era l'eslògan nazi per a les dones», deia el pamflet.
Els feixistes «creen les seves pròpies regles i les canvien quan volen... Es mantenen al poder mitjançant l'ús de la força combinat amb propaganda basada en idees primitives de "sang" i "raça", mitjançant una hàbil manipulació de la por i l'odi, i mitjançant falses promeses de seguretat. La propaganda glorifica la guerra i insisteix que és intel·ligent i "realista" ser despietat i violent.»
Els feixistes entenien que «el principi fonamental de la democràcia —la fe en el sentit comú de la gent comuna— era l'oposat directe al principi feixista de govern per part d'una minoria d'elit», explicava, «[a]ixí que van lluitar contra la democràcia... Van enfrontar grups polítics, religiosos, socials i econòmics entre si i van prendre el poder mentre aquests grups lluitaven».
El pamflet advertia que els nord-americans no s'haurien de deixar enganyar pensant que el feixisme no podria arribar a Amèrica; al cap i a la fi, "una vegada ens vam riure de Hitler com un pallasso inofensiu amb un bigoti divertit". I, de fet, els EUA havien experimentat "casos lamentables de sadisme de masses, linxaments, vigilantisme, terror i supressió de les llibertats civils. Hem tingut les nostres bandes encaputxades, Legions Negres, Camises Platejades i fanàtics racials i religiosos. Tots ells, en nom de l'americanisme, han utilitzat mètodes i doctrines antidemocràtiques que... es poden identificar correctament com a 'feixistes'".
El Departament de Guerra pensava que era important que els nord-americans entenguessin les tàctiques que els feixistes utilitzarien per prendre el poder als Estats Units. Intentarien obtenir poder «sota l'aparença de 'superpatriotisme' i 'superamericanisme'». I utilitzarien tres tècniques:
Primer, enfrontarien grups religiosos, racials i econòmics entre si per trencar la unitat nacional. Part d'aquest esforç per dividir i conquerir seria una "campanya d'odi ben planificada contra races, religions i altres grups minoritaris".
En segon lloc, negarien qualsevol necessitat de cooperació internacional, perquè això aniria en contra de la seva insistència que els seus partidaris eren millors que tothom. "En lloc de la cooperació internacional, els feixistes intenten substituir-la per una mena pervertida d'ultranacionalisme que diu al seu poble que són l'únic poble del món que compta. Amb això ve l'odi i la sospita cap al poble de totes les altres nacions".
En tercer lloc, els feixistes insistirien que «el món només té dues opcions: el feixisme o el comunisme, i etiquetarien com a 'comunistes' tothom que es negui a donar-los suport».
El govern va dir que és "de vital importància" aprendre a detectar els feixistes nadius, "tot i que adoptin noms i lemes amb atractiu popular, es cobrin amb la bandera americana i intentin dur a terme el seu programa en nom de la democràcia que intenten destruir".
L'única manera d'aturar l'auge del feixisme als Estats Units, segons el document, "és fent que la nostra democràcia funcioni i cooperant activament per preservar la pau i la seguretat mundials". Enmig de la inseguretat del món modern, l'odi que és a l'arrel del feixisme "compleix una triple missió". En dividir la gent, debilita la democràcia. "En fer que els homes odiïn en lloc de pensar", els impedeix "buscar la causa real i una solució democràtica al problema". En prometre falsament prosperitat, atrau la gent a abraçar la seva seguretat.
«El feixisme prospera amb la indiferència i la ignorància», advertia. La llibertat requereix «estar alerta i en guàrdia contra la vulneració no només de la nostra pròpia llibertat, sinó també de la llibertat de tots els nord-americans. Si permetem que la discriminació, els prejudicis o l'odi robin a algú els seus drets democràtics, la nostra pròpia llibertat i tota la democràcia es veuen amenaçades».
—
Notes:
https://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/serial?id=armytalks
Departament de Guerra, “Army Talk 64: FEIXISME!”, 24 de març de 1945, a https://archive.org/details/ArmyTalkOrientationFactSheet64-Fascism/mode/2up
No comments:
Post a Comment